del mar

del mar

Alzira (Ona nua, Josep Pérez)

21m ago
SOURCE  

Description

Video tret de la pel.lícula de F.W. Murnau, Der letzte mann, de 1924. Aclarir que la cançó no té cap intencionalitat política. D'accions dolentes s'han fet des de totes les bandes. Qui es puga sentir al.ludit és compte d'ell/ella Alzira El meu poble va nàixer en la conca d’un riu. S’abastia de l’aigua i de l’oratge tranquil. Va ser cau d’aristòcrates, poetes, retors. Ells volien a Alzira com també la vull jo, Seguint el seu batec, del seu buc ser part vital. El Xúquer li recorda de cada tant en tant que els seus braços, que ho foren, algun dia ho seran. Força incommensurable d’energia brutal. El Xúquer va ser sempre el seu millor ciutadà. L’oblit és mal company. Respectar ens costa tant. El meu poble ha estat governat per intrusos que mai l’han estimat. Mira al cel cridant. És la mare que es queixa del seu fill maltractat Qui el bressolarà... demà? La pressió de la Terra motlurà en el passat les muntanyes què, ara, a mi m’agrada xafar. És ací el sentiment on es torna real, on el Sol fa daurades les ones del mar què em fan imaginar que Istanbul està al costat El freix i la pebrella poden estimular els racons primitius que atresora el teu cor. Unes fulles de murta fan l’olor més local. Infinita la vida que desborda l’espai obert que jo conec. Aigua, pedra, mar i cel. El meu poble ha estat governat per intrusos que mai l’han estimat. Mira al cel cridant. És la mare que es queixa del seu fill maltractat Qui el bressolarà... demà?